NOTA SOBRE EL MICRONUCLI J'IN FUSORIS I EL CFNTROSOMA? VEGETAL P. JAUME P UJIULA S. J.


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "NOTA SOBRE EL MICRONUCLI J'IN FUSORIS I EL CFNTROSOMA? VEGETAL P. JAUME P UJIULA S. J."

Transcripción

1 NOTA SOBRE EL MICRONUCLI J'IN FUSORIS I EL CFNTROSOMA? VEGETAL per P. JAUME P UJIULA S. J. Metode per it posar de manifest el micronucli d'infusoris. Es cosa sabuda que la major part dels infusoris posseeixen dos nuclis: un de gran, anomenat per aixo mateix macronucli (fig. i, ma), i un altre de petit, situat prop del gran, anomenat micronucli (fig, i, mi). El primer, de naturalesa o funcio, segons sembla, vegetativa, es anomenat tambe nucli principal: i nucli sexual l'altre: es facil veure el primer adhuc in vivo; pero sobretot mitjantcant algun reactiu, v. g. Acid acetic al 5 per zoo, verd de metil, etz. El micronucli, tota vegada que sembla reduir-se a una boleta de cromatina, s'escapa ordinariament a la observacio, majorment en estat de repos, confonent-se per ventura amb altres formacions citologiques. Es indicat corn a reactiu per a fer-lo ressaltar l'acid sulfuric. Si, despres de I'acid sulfuric, es tracta la preparacio amb verd de metil, molt dilult, com havem fet nosaltres, aconsegueix que es tenyeixin sols els dos nuclis, ressaltant admirablement dins del cos hiali de 1'infusori, segons rcpresenta ]a fig. 1, A. Heus-aqui el procediment:

2 Treballs de la Societat de Biologfa Z.eer Posada damunt del porta-objectes una gota d'aigua que conte eis infusoris, hom hi afegeix una petita quantitat (gota) d'acid sulfuric al o'25 per ioo, amb la qual cosa moren aquells i queden mes o menys fixats. Si 1'acid es de major concentracio, desorganitza rapidament els microorganismes. A 1'acci6 excissiva de l'acid sulfuric creiem que es deguda la desorganitzacio incipient de l'infusori de la fig, i, B. 2.4 Coberta despres la gota amb el cobreobjectes i posada la preparacio damunt la platina del microscopi, hom fa penetrar pel costat d'aquell una gota de solucio de verd de metil molt diluida (a la solucio ordinaria de i per ioo, per exemple, hom afegeix vegades un volum igual d'aigua). Aquesta solucio es incapac de tenyir alto que no tingui una avidesa especial per a aquest colorant. D'aqui resulta que, al cap de poc temps, es destaqui sobre un fons hiali o gris pallid amb molta netedat (fig. i, A) aixi el macrorucli (ma), com el micronucli (mi), col locat aquest generalment tocant aquell. Entre els molts infusoris de la preparacio sera facil trobar-ne algun en estat de divisio, com el que representa la fig. r, C, on els dos cossos eel lulars, molt abans de separar-se, posseeixen ja ben distint el seu macronucli. Un resultat semblant es obtingut amb el roig neutre diluit, v. g., al i : Zooo. Perque, encara que aquest reactiu colorant es usat per a la observacio in vivo, tota vegada que tenyeix sense desorganitzar ni impedir l'activitat vital, si se sab encertar el punt; tambe 1'experiencia ens ha ensenyat que obra admirablement en el nostre cas precedit de l'acid sulfuric i, per consegiient, obrant sobre organismes morts. El procediment es exactament el mateix que per al verd de metil. Te un petit desventatje respect(, d'aquest, aixo es, no esser tan especific del nucli; puix tenyeix tambe rues o menys altres formacions. Aixi

3 2 6 Puhlicacions de 1-Insfiiut de Ciencies i tot es excellent per la forca amb que es posen de relleu els dos nuclis. Aixo es degut, i:ndubtablement, a l'accio previa de ]'acid sulfuric, ja que in vivo el nucli apenes es tenyeix. En 1'infusori Loxophillu,m lamella, que 1posseeix dos grans nuclis, apareixen aquests, adhuc despres de l'accio del roig neutre, aplicat in vivo, com dos grans discs clars; mentre altres formacions son tenyides de roig: tractat, pcro, previament el material per l'acid sulfuric, es converteixen els discs clars en dues grans esferes granelludes d'un roig mes intens que el d'altres formacions tenyides sempre de roig. Domes, amb el roig neutre precedit de l'acid sulfuric, havem notat una diferencia de coloracio, molt notable, entre infusoris i ci flagel lat Chilomonas paramaecimnn, al menys en la preparacio que serveix de base a aquestes ilnies. Els infusoris agafen un color roig que tira a violeta; el Chilomonas payamaecium, un roig taronja: de manera que es facilissim distingir tot seguit, adhuc amb tin petit augment, els infusoris d'aquest flagel lats que Cant abunden en les infusions o aigiies que contenen restes vegetals en descomposicio. Nucli vegetal en divisi o amb contyosoma? - Es celebre en Citologia la formacio conegud,a amb el nom de centyosoma, to qual ha estat causa de moltes disputes; i no creiem que hagi dut a veritables conclusions tot allo que damunt sa constitucio morfologica, son origen, sa consistencia com a orguenet cellular i sa presencia o absencia en les cel lules ha estat teoritzat o suposat (z). Si no totes, son moltes al menys les cel lules animals, on ha estat (i) Com que no intentem escriure aqui i na mcmografia sobre el centrosoma, no dcscendim a mes pormenors morfologics i terminologics, entenent per centrosoma el corpuscle que, quan existeix, sembla indicar la divisib kariokinctica. Vegin la nostra Citologia, part teorica, num. 61.

4 Trehalls de la Societat de Biologia trobat el centrosoma. Quant a les cel lules vegetals, no pot assegurar-se la mateixa cosa. No obstant, en plantes inferiors (algues fucacics, diatomdcics) ha estat observat un corpuscle quo es admes esser son centrosoma cellular. Encara mes, M. L. Guignard, estudiant cel'lules-mares del pollen de Nyntphaea alba, Nuphar luteum i Limodorum abortivum, per consegiient, de plantes superiors i fanerogames, aconsegui descobrir, al temps de la divisio, corpuscles (esferes directrius) que foren interpretats per de naturalesa centrosomica. D'aqui argiiia Flemming (r) que la opimo de Strasburger i del seus deixebles, creient que los plantes fanerogames mancaven de centrosoma s'havia jet dubtosa i fins havia quedat refutada. El cert que mentre els uns esperaren confirmacio de les troballes de M. L. Guignard abans de decidir-se a aceptar el centiosoma en cel'lules de plantes superiors, d'altres, al contrari, suposen aquesta formacio citologica en la divisio cellular vegetal. No intentem decidir aquesta giiestio tan important ni ens creiem amb 1'autoritat suficient per a fer-ho, sobre tot no tenint el nombre de dades convenient que aixo suposa. Volem donar compte nomes d'un fet observat en el pollen de Pinus halepensis que pot esser que no manqui d'interes en relacio amb el punt discutit. El metode o tecnica de la seva preparacio fou sencill en extrem. Compiimint o refregant un ament masculi jove, hom feu saltar damunt el portaobjectes el pollen, els grans del qual creiem trobar en el periode de forma- 66 de tetradcs o sigui, de reduccio cromatica, anomenat tambe periode meiotic i de nnaduracio. La pols obtinguda fou tractada en el mateix portaobjectes per verd de metil (1) F'''mrla:mg (W.) Morphologie der Zellr. Sonder-Abdruck aus Er. gebnisse d,r Anatomic urrd Entwiekelungsgeschiehte. Bd. VII (1899). 17

5 258 1' ublica cions de 1'Insfihil de Ciexcie,^ acetic, amb l'objecte do fixar-lo i tenyir-lo a 1'ensems. Coberta despres amb el cubriobjectes, fou passada a 1'examen. Entre els innombrables grans de pollen quo contenia la preparaci6, ens va sorpendre notablement un que reproduim en la fig. 2. Es un gra de pollen separat ja de la tetrada que el devia haver originat; el seu nucli esta en moviment kariokinetic i acabant l'ana/ase: indubtablement es tracta de la divisi6 del protoplast per a formar una de les cel lules prot,.liques esterils i resorbibles i la que donara origen a la generativa. Els cromosomes guarden en cada pol la disposici6 caracteristica de la kariokinesi en la dita face: pero damunt la cupula que forma cada grup do cromosomes apareix una boleti (c) que per la seva col locaci6 evoca en la ment la idea del centrosoma o esfera directriu (i;. Ho es? Es clar que hi caben moltes suposicions per a explicar la imatge. Dr moment les boletes en giiesti6 podrien esser leucoplastes, ja queen la divisio kariokinetica desapareix la pel'licula nuclear que separa el nucli del protoplasma. Tambe podria esser giicsti6 d'algun cromosoma en distinta orientaci6 i vist per un dels seus extrems o tal volta pel punt del seu doble., per a formar la nansa. Pero en tot cas atreu l'atenci6 una coincidencia tan particular o de la presencia d'un leucoplast on cada pol del nucli o de la orientaci6 singular de cromosomes. De moment no ens atrevir a definir res, sobretot tractant-se d'un fet isolat; ens complaem, pero, font-ho constar, aixi perque pugui instigar a novel investigacions, com perque serveixi do dada positiva aprofitable on favor (1) L'esfera directriu de Guiguard es formada la r una ;u;n a, -ferica, hialina en la pnriferia (que corresp6n indubtabi ment a 1'esfera atractiva ), contenint en el seu centre un corpuscle de protoplasma granul6s que seria el centrosoma.

6 J. Pniiula rani A l ig. t. - Ltfus,ri- (P1 ottcni^t:j tractats pcr l'acij sulfuric i s1 vert t1e mctilo. - Ana, neicronucli. - mi, micronucli. (DX4Zeissx 2.) i ig. 2.' - GrA (le p)lcn,le Pinus hulepensis Mill. - c, centrosoma? er, cromosomes. - s, sacs aeris. (D x 4, Zeiss.)

7 Trcballs de la Societat de Biologia del centrosoma de la cel-lula vegetal, si fets nous ho confirmen. Nosaltres inateixos, en oferir-se ocasio, confiem investigar novament els grans de pollen del pi, per si aconseguim que se ens repeteixi la imatge que dona mot;u a aquesta nota, i donem base mes o menys solida a go que ara no passa d'una sospita mes o meys fonamentada. Laboratori biologic do Sarric

Sitemap